SI EM NECESSITES, XIULA
L’Albert Illa sempre havia estat un nen grassonet i tímid. Per acabar-ho d’adobar, quequejava més del normal quan es posava nerviós i des dels quatre anys portava al damunt del nas aquelles típiques ulleres de cul d’ampolla tan horroroses que et fan veure els ulls com un parell d’ous ferrats acabats de fer. Actualment tenia vint anys i, si bé amb quinze o setze ja havia fet una bona estirada, el cert és que continuava tan grassonet com sempre i la seva timidesa, en canvi, havia anat en augment. Anys i anys de bullying a l’escola ( “Illa! Mandonguilla! Tens gana? Vols provar mortadel·la de la bona?” ) i la total indiferència dels seus pares l’havien convertit en un jove poruc i antisocial que gairebé no sortia de casa i que no feia altra cosa que passar-se el dia davant de la pantalla de l’ordinador bevent litres de Red Bull o Coca-Cola i menjant compulsivament tota mena d’ snacks i marranades hipercalòriques. Com menys saludables, millor. Un bon dia, però, l’Albert va d...